El dia 28 de setembre 2019 a
les 9.30h els nostres petits
escaladors van quedar pel desafiament més gran de tots els temps,
l'escalada de l'Everest.... Oh, perdó m’he confós, volia dir la via ferrada de Vallcebre, la famosa Canalassa... És que s'assemblen una mica,
no?
Els dies previs de preparació
psicològica, preparació dels materials i classes de seguretat van ser
molt útils per a tothom per fer el repte més accessible. I
efectivament els nens i els grans van
gaudir tant que van repetir dues vegades!
A les 13.00h ja s’havia assolit la primera
aventura del dia i vàrem baixar fins al llit del
riu a fer un pícnic i recuperar forces. Encara no havíem acabat quan, com
sempre, l'infatigable Pili, va organitzar una petita expedició a la recerca de
fòssils al riu. Es va portar a tots els menuts, mentre els fatigats
pares, només pensaven on podien fer un cafè per aguantar la
resta del dia. Finalment es va decidir que l'escalada es posposava per
l'endemà, però abans d’anar cap a la casa, encara va quedar temps per fer un
cim i explorar unes mines... aquí no hi
ha quin pari!
Arribats a la casa- refugi Can Cadí,
després d'una mica d'entrenament a la slack line, d'una expedició per trobar bolets i móres i
d'un taller de marcs de fotos, finalment van començar a pensar en el sopar.
Hi havia
60 ous per fregir... Aquest era el veritable desafiament del dia
pels pares-cuiners, però gràcies a una perfecta organització en cadena a la
cuina industrial de la casa i l'exemplar execució
del xef Pere i els seus pinches, vam aconseguir gaudir d’un deliciós sopar tots
plegats.
Un últim esforç dels pares i no va ser massa difícil posar a dormir
als petits escaladors, després d’una
esgotadora jornada d’activitats. I així els grans van poder gaudir d’un
petit moment per acabar les cerveses i també a dormir...o almenys a intentar-ho, ja que molta
privacitat no hi havia!
L'endemà, la Pili ja els tenia a tots
desperts i esmorzats i amb la casa perfectament recollida i neta a l’hora
convinguda i ala, ara toca escalar!
Després vàrem aturar-nos a descansar i
fer un pícnic al llac de Tumí i encara va quedar temps per pujar per una
tartera i poder veure de prop les petjades dels dinosaures que han quedat a les
roques ja que ens trobàvem al jaciment paleontològic de Tumí! Ens vam acomiadar
amb un ARRIVEDERECI i fins a la
propera aventura!
Com sempre el petits i els
grans es van quedar amb la sensació d'haver passat dos dies excepcionals
fent moltes coses divertides i emocionants amb bon ambient i bona companyia!
No hay comentarios:
Publicar un comentario