VILLARANA: ELS INFANTS ESCALADORS DESCONFINATS

Equipats amb mascaretes, gel hidroalcohòlic, magnesi líquid i totes les mesures de seguretat, finalment els nostres petits escaladors han pogut sortir i tornar a escalar a la muntanya!

Tot va passar el diumenge 12 de Juliol 2020. Aquesta vegada no van haver de llevar-se d'hora ja que, per la calor de l'estiu, la Pili els va concedir fer la trobada a la tarda (siiiiii!). Així que a les 17.00 ja estaven tots al pàrquing de Villarana.

Afortunadament no feia massa calor, fins i tot hi havia uns núvols amb aspecte benevolent. Els nostres petits, acompanyats com sempre dels seus pares i mares, van començar pujar la muntanya molt feliços de tornar a escalar junts. Després d'una caminada ben curteta, van arribar a la paret i es van muntar tres vies.

 Van pujar i baixar amb moltes ganes. Sembla que el confinament les ha fet més grans, forts i valents.

Tot anava bé, quan, de sobte, va sortir un crit de la muntanya. Era el pobre Kai, dues vespes li havien picat, amb raó que cridava i plorava. Va baixar molt ràpidament i, com que és molt valent, poc després ja estava pujant una altra vegada.

Tothom va pensar que fos mala sort però, quan ja era el torn de les adultes, van escoltar un altre crit de dolor. Era la Marta, tenia el cap en un núvol de vespes. Sense quasi pensar-ho es va llançar al buit i, com que estava ben assegurada, va baixar amb dues picades però tota entera!

 Havia definitivament arribat el moment d'organitzar la retirada i, sense escoltar els nens que volien continuar, van fer el pensament. Però l'aventura no s'havia acabat encara. Un nen no podia baixar, s'havia bloquejat. La Pili, sense pensar-ho dues vegades, va sortir xiulant al rescat. La maniobra va sortir magistralment, el nen estava fora de perill, a la Pili només li faltava recollir un mosquetó per desmuntar la via, quan li va picar una vespa a ella també... Ja era massa, fins i tot va començar a ploure, calia anar-se'n ja.

Encara que sembli increïble, tothom estava molt content de l'activitat. Grans i petits van baixar amb l'alegria al cos per haver estat junts a la muntanya després de tant de temps.

La tarda es va acabar en la plaça de Cervelló amb els nens jugant i els adults gaudint d'una birreta.

Tampoc les vespes i la pluja han pogut parar els nostres grans petits que ja estan pensant en les pròximes aventures lluny i més lluny... Algú va a parlar d'anar a escalar a les illes balears, perquè no?

Tot és possible, només s'espera que pugui ser aviat!

Fins a la propera i, com sempre, gràcies a tothom per la magnífica tarda.