miércoles, 3 de agosto de 2022

LA Última del Año: 2019

Como cada año, la sección SEAM organiza una actividad para todo el grupo. En 2019 tocó Montserrat, con un total de 26 participantes.

 

A primera hora de la mañana, desayuno a base de chocolate caliente de la mano de (como siempre) nuestro compañero Manel, y para mojar unos bizcochos de los que se encargó Pili.

Ahora sí, una vez habiendo entrado en calor, toca ponerse en marcha y subir a la montaña de Montserrat. El recorrido consistió en llegar a un canal y rapelar desde este. Fue muy divertido ver cómo todo el grupo, ataviado con gorros de Papá Noel, se dirigía hacia su destino: Ese canal con diferentes niveles de rapel.









El resto de la jornada transcurrió sin incidencias. Una vez terminada, se dispusieron a celebrar el fin de año en el restaurante, y terminada la sobremesa, les visitó un amigo inesperado: Nada menos que PAPÁ NOEL, llevando consigo detalles para los participantes.






Para rematar el día, un brindis para el próximo año 2020.

Pili.












La Cova de les Rondes

 La Cova de les Rondes es una cueva de pasillos laberínticos situada cerca de la localidad de La Llacuna. Lo interesante de esta cueva es que se puede entrar por un lado de la montaña y salir por el otro.


En diciembre de 2019, se organizó una excursión donde participaron 13 personas de la Sección de Seam, junto con miembros del grupo de Espeleología.



Esta cueva está llena de galerías, donde los participantes fueron entrando en pasillos cada vez más estrechos.

También se toparon con una zona de bloques inmensa donde se tenía que destrepar, para luego volver a subir. Aquí podía comprobar los conocimientos de escalada del grupo.

Terminada la jornada, la gente se dispuso a picotear y a brindar por otro año.

Pili.








jueves, 14 de julio de 2022

Ferratas en tiempos de covid

 El año 2020 fue un año en el que se paró el mundo. Después de medio año encerrados sin posibilidad de realizar actividad ninguna a causa de la pandemia, llegó este esperado momento. 


 

Tras 6 meses sin poder hacer nada, por fin pudieron reunirse 11 miembros de la sección SEAM; un encuentro realmente emotivo y que se disfrutó al 100%. Desde luego fue una ventana abierta en la que pudieron verse, pasarlo bien y aprovechar para hacer algo, aunque fuera de manera breve.

Se hicieron dos vías de diferente dificultad en la Serra de les Canals, pero ambas igual de bonitas.

Pili.







ç




jueves, 16 de julio de 2020


VILLARANA: ELS INFANTS ESCALADORS DESCONFINATS


Equipats amb mascaretes, gel hidroalcohòlic, magnesi líquid i totes les mesures de seguretat, finalment els nostres petits escaladors han pogut sortir i tornar a escalar a la muntanya!



Tot va passar el diumenge 12 de Juliol 2020. Aquesta vegada no van haver de llevar-se d'hora ja que, per la calor de l'estiu, la Pili els va concedir fer la trobada a la tarda (siiiiii!). Així que a les 17.00 ja estaven tots al pàrquing de Villarana.

Afortunadament no feia massa calor, fins i tot hi havia uns núvols amb aspecte benevolent. Els nostres petits, acompanyats com sempre dels seus pares i mares, van començar pujar la muntanya molt feliços de tornar a escalar junts. Després d'una caminada ben curteta, van arribar a la paret i es van muntar tres vies.


 Van pujar i baixar amb moltes ganes. Sembla que el confinament les ha fet més grans, forts i valents.

Tot anava bé, quan, de sobte, va sortir un crit de la muntanya. Era el pobre Kai, dues vespes li havien picat, amb raó que cridava i plorava. Va baixar molt ràpidament i, com que és molt valent, poc després ja estava pujant una altra vegada.
Tothom va pensar que fos mala sort però, quan ja era el torn de les adultes, van escoltar un altre crit de dolor. Era la Marta, tenia el cap en un núvol de vespes. Sense quasi pensar-ho es va llançar al buit i, com que estava ben assegurada, va baixar amb dues picades però tota entera!





 Havia definitivament arribat el moment d'organitzar la retirada i, sense escoltar els nens que volien continuar, van fer el pensament. Però l'aventura no s'havia acabat encara. Un nen no podia baixar, s'havia bloquejat. La Pili, sense pensar-ho dues vegades, va sortir xiulant al rescat. La maniobra va sortir magistralment, el nen estava fora de perill, a la Pili només li faltava recollir un mosquetó per desmuntar la via, quan li va picar una vespa a ella també... Ja era massa, fins i tot va començar a ploure, calia anar-se'n ja.





Encara que sembli increïble, tothom estava molt content de l'activitat. Grans i petits van baixar amb l'alegria al cos per haver estat junts a la muntanya després de tant de temps.



La tarda es va acabar en la plaça de Cervelló amb els nens jugant i els adults gaudint d'una birreta.
Tampoc les vespes i la pluja han pogut parar els nostres grans petits que ja estan pensant en les pròximes aventures lluny i més lluny... Algú va a parlar d'anar a escalar a les illes balears, perquè no?
Tot és possible, només s'espera que pugui ser aviat!


Fins a la propera i, com sempre, gràcies a tothom per la magnífica tarda.


martes, 14 de abril de 2020

LES AVENTURES DELS INFANTS ESCALADORS A VALLCEBRE



El dia 28 de setembre 2019 a les 9.30h els nostres petits escaladors van quedar pel desafiament més gran de tots els temps, l'escalada de l'Everest.... Oh, perdó m’he confós, volia dir la via ferrada de Vallcebre, la famosa Canalassa... És que s'assemblen una mica, no?

Els dies previs de preparació psicològica, preparació dels materials i classes de seguretat van ser molt útils per a tothom per fer el repte més accessible. I efectivament els nens i els grans van gaudir tant que van repetir dues vegades!








A les 13.00h ja s’havia assolit la primera aventura del dia  i vàrem baixar fins al llit del riu a fer un pícnic i recuperar forces. Encara no havíem acabat quan, com sempre, l'infatigable Pili, va organitzar una petita expedició a la recerca de fòssils al riu. Es va portar a tots els menuts, mentre els fatigats pares, només pensaven on podien fer un cafè per aguantar la resta del dia. Finalment es va decidir que l'escalada es posposava per l'endemà, però abans d’anar cap a la casa, encara va quedar temps per fer un cim  i explorar unes mines... aquí no hi ha quin pari!











Arribats a la casa- refugi Can Cadí, després d'una mica d'entrenament a la slack line, d'una expedició per trobar bolets i móres i d'un taller de marcs de fotos, finalment van començar a pensar en el sopar.

Hi havia 60 ous per fregir... Aquest era el veritable desafiament del dia pels pares-cuiners, però gràcies a una perfecta organització en cadena a la cuina industrial de la casa i l'exemplar execució del xef Pere i els seus pinches, vam aconseguir gaudir d’un deliciós sopar tots plegats.
Un últim esforç dels pares i no va ser massa difícil posar a dormir als petits escaladors, després d’una esgotadora jornada d’activitats. I així els grans van poder gaudir d’un petit moment per acabar les cerveses i també a dormir...o almenys a intentar-ho, ja que molta privacitat no hi havia!

L'endemà, la Pili ja els tenia a tots desperts i esmorzats i amb la casa perfectament recollida i neta a l’hora convinguda i ala, ara toca escalar!

Després vàrem aturar-nos a descansar i fer un pícnic al llac de Tumí i encara va quedar temps per pujar per una tartera i poder veure de prop les petjades dels dinosaures que han quedat a les roques ja que ens trobàvem al jaciment paleontològic de Tumí! Ens vam acomiadar amb un ARRIVEDERECI i fins a la propera aventura!








Com sempre el petits i els grans es van quedar amb la sensació d'haver passat dos dies excepcionals fent moltes coses divertides i emocionants amb bon ambient i bona companyia!




LA FACU: UNA PETITA AVENTURA PER ALS PETITS



El passat 1 de desembre 2019 , els nostres petits escaladors van afrontar un nou repte d’escalada.
Aquesta vegada van quedar tranquil·lament a les 9.30 a La Facu, una muntanyeta al costat del poble de Canyelles. L'única en arribar tard va ser la Pili amb l'excusa que li havien tallat la carretera...sort que hi havia testimonis amb ella, si no haguéssim pensat que havia anat de festa la nit abans!







Després d'una caminada curteta però amb pedres i bastant empinada, van arribar al lloc d'escalada, el van mirar i van pensar "això està xupat"Sense més preàmbuls en Peter va muntar les tres vies: dues pels petits i una per a les mares que, després del curset, estan fetes unes expertes i no hi ha qui les pari a elles tampoc.



Un darrera
l'altre van pujar a dalt. Una, dues, tres vegades sense parar, sense respirar! La veritat era que les vies tampoc eren tan faciletes com semblava al principi, però bé, cadascú va fer el que va poder, algú amb por i altres sense, però tothom esforçant-se i gaudint al màxim, que és l'important.


Al final de tot, quan ja estaven a puntet de desmuntar el campament, la petita gran Ariadna, amb només tres anyets, va fer la seva primera pujada, quina passada, sense por i amb tota la seva petita gran força, pujant i pujant. En baixar no n'hi va tenir prou i va voler pujar una altra vegada... Aquesta noia és una verdadera promesa de l'escalada!

La matinada va passar en un plis, les panxes ja feien remolins, s'havia de baixar ràpidament per trobar alguna cosa per menjar. Sort que no va ser molt difícil aguantar perquè era el cumple de la Gener i... sorpresa: el Sergi havia fet un pa de pessic boníssim per tothom. Felicitats Gener! Moltes gràcies Sergi!ç


En baixar al poble es van trobar la fira de Nadal de Canyelles, quina festa! Es van unir a les taules dels veïns del poble amb entrepans, patates i les immancables cerveses pels adults.

Després del dinar, els més cansats i els que tenien coses molt importants per fer, van tornar a les seves cases. Només un grupet d'irreductibles va aguantar la festa una mica més i, si no hagués estat pels avorrits dels seus pares, haurien aguantat més i més i més i més....






miércoles, 5 de febrero de 2020

INVASIÓ AL CLIMBAT




El passat dissabte 25 de gener els nostres petits escaladors i els seus pares van envair el Climbat de Barcelona. Sí, si, correcte, van ENVAIR, us ho imagineu? 50 persones de cop tot juntes a dins del Cimbat? La veritat és que gràcies a la super organització de l'activitat tot va ser molt fàcil i divertit.

Van començar a les 16.00h puntuals, alguns, els més incansables, ja hi havien arribat al dematí.

L'organització preveia que cada parella d'adults es feria responsable de 3 o 4 nens, i tot ha funcionat molt bé. Es van armar 4 vies, a més hi havia les vies amb auto-segur i va ser suficient perquè tothom pogués provar l'escalada i gaudir del dia.

Els petits van pujar i baixar diverses vegades, sols i/o assegurats, mentrestant, per als que esperaven el seu torn hi havia molts exercicis divertits per fer per tot arreu. Fins a les 19.00 no van parar.

Això sí, els altres escaladors que van entrar aquella tarda, van flipar, segurament no s'esperaven tanta gent aquell dia!
Una experiència molt divertida a tots els nivells, s'haurà de repetir.

Gràcies Pili i fins la propera!