Red River Gorge - Crònica final

American adventure!

Després de volar 12h amb el Toni i la Ela, per fì trepitgem terra ferme, lloguem un cotxe i posem rumb cap al nostre destí final. Ens esperaven 1200km de carretera. Dotze hores més de pipes, hot dog's i Red bull's per que no es tanquessin els ulls. Què on anàvem  Dons a escalar! on si no? Acabàvem d'arribar a l'aeroport de Nova York i conduïm cap a la zona d'esportiva més de moda a Nord Amèrica, Red River Gorge a l'estat de Kentucky.

Després de masses hores de viatge arribarem al nostre petit camp base, un motel de carretera que seria casa nostra durant el mes d'octubre. Era com estar dins de la típica peli americana.Toca descansar, per començar a tibar al dia següent. Quines ganes!

Comença la escalada, comença descobrir Red River i trobar les seves millors línies   La majoria de sectors els tenim a uns 20 km de casa. Són parets desplomades d'uns 25 metres de gres vermellos on tècnica es basa exclusivament en tirar a munt sense pensar-s'ho gaire i pregar per no caure ja que la galeta acostuma a ser considerable.

De camí de tornada fem obligatòria la parada al Miguel's Pizza. Antiga gelateria convertida en pizzeria-bar-camping-refugi en definitiva, el lloc on estava tota la moguda de RRG.

Allà coincidim amb un grup de Barcelona i ens permet coneixer a molts altres d'arreu del món. Recordo amb especial afecte al Tom un fuster alemany que vivia a un molí sense aigua ni llum, a la Ina una noia que havia decidit que casa seva seria on ella fos i per això portava un munt de temps viatjant, al François un fotògraf del Quevec que recentment s'havia anat a viure a Nova York amb la seva parella i a un nord- koreà, Juan Chong (o així li deia jo) que cuinava de mort. Cadascú amb la seva particular forma de veure la vida però tots amb la mateixa passió.

Durant aquest mes ens dediquem exclusivament a dormir, menjar i escalar a tots els sectors possibles. Personalment provo de no fer més de tres de repeticions a les vies per intentar escalar el màxim número, sóc com un nen petit que vol pujar-se a tot arreu.

Després d'aquest vint dies d'escalada aconsegueixo encadenar una trentena de rutes:

Sector Motherlode:

• Hoof Maker - 7c+ (3r Go)
• Skinboat - 7c+ (3r Go)
• Resurrection - 7b+ (2n Go)
• The Low Easy One - 7b (Flash)
• Ale 8 one - 7b (2nd Go)
• The Verdict - 7b (A vista)
• Burlier's Bane - 7a+ (Flash)
• Chainsaw massacre - 7a+ (2nd Go)
• Kick me in the Jimmy - 7a+ (A vista)
• Sam Krieg Will Bolt Anything - 7a (A vista)
• Trust in Jesus - 6c (Flash)

Sector Drive-By:

• Check your grip - 7a+ (Flash)
• NoName - 7a+ (Flash)
• Primus Noctum - 7a+ 
• Breakfast Burrito - 6b (Flash)
• Make a wish - 6a (Flash)

Sector Bob Marley:

• Blood Bath 7c - (3r Go)
• Where's the beef? - 7b+ (Flash)
• Bettavul Pipeline - 7a+ (Flash)
• Tacit - 7a+ (A vista)

Sector Solar Collector:

• SupaFly - 7a+ (Flash)
• Budda Hole - 7a (Flash)
• Super Pinch - 6b (Flash)
• Sector Purgatory:
• Special Boy - 6c+ (A vista)
• Believer - 6c (Flash)

Sector Shady Grove:

• Far From God 7b - (Flash)
• Which is which? - 6c+ (A vista)
• Girls Gone Wild... WOO! - 6b (A vista)

A aquest estat nord-americà injustament conegut pel pollastre fregit es va congregar l'essència de la premsa rosa de la escalada. Cada dia et creuaves amb tot de gent famosa, escaladors i escaladores que eren noticia dia si dia també. Vaig tenir el plaer de coincidir amb la Courney Sanders i amb el seu marit el Daniel Woods qui va encadenar, l'Ashima, una nena amb 11 anys i 140cm  que va encadenar un 8b+ a vista i dos 8c+'s Lucifer i Southern Smoke, la Nina Caprez i la seva parella Cedric Lachard que a la 1a setmana ja va encadenar dos 9a's, Pure Imagination i Golden Ticket, l'equip frances de competició amb la campiona del mon de bloc, Melissa Le Nevé...  

Però la sorpresa vindria al final, l'últim en arribar va ser el tot poderós Adam Ondra qui tornava de Noruega d'haver encadenat el primer 9b+ mundial, Change, per realitzar el primer 9a+ a flash Southern Smoke Direct, que va decotar a 9a, encara que tampoc ningú ho havia aconseguit fins ara. Va escalar dos 9a a vista, Pure Imagination i Golden Ticket i els va deixar de 8c+. 

Amb només 19 anys aquest noi no deixa de trencar els límits de la dificultat. La veritat és que en pocs esports pots compartir terreny amb la èlit i veure'ls lluitar de tant aprop per aprendre d'ells. Realment aquesta gent no volen ser rockstars sino grans esportistes que transmeten un gran sentiment d'humilitat i respecte pels altres i per l'entorn que els hi envolta. Al cap i a la fi abans de ser escalador s'ha de ser persona.

Després de gairebé un mes de escalar-menjar-escalar-dormir-escalar... tocava dir a deu a aquesta magnífica zona i a la seva acollidora gent per tornar a la realitat. Encara que abans fariem una darrera parada. Deixàvem enrere el tranquil vall per endinsar-nos de ple en una de les majors ciutats del món, New York City. Uns dies fent el turista per admirar els gratacels i fer algunes compres d'última hora abans de tornar tranquil·lament a casa, o això pensàvem...

Encara quedava una aventura americana per viures, l'huracà Sandy tenia prevista la seva arribada el dia que marxàvem! El nostre vol estava cancel·lat! Per sort la companyia ens va poder canviar el vol per sortir amb l'anterior. Tornem a casa...

Aquest viatge m'ha ensenyat més del que m'esperava. A més d'escalar moltíssim i disfrutar de la gent, he après a diferenciar el pollastre amb i sense anabolitzants, a que a més colors tinguin els cereals millor es l'esmorzar, que hi ha cotxes més grans que casa meva i que segons la llei d'allà és més perillós obrir una cervesa en públic que anar al Mc Donald's amb dos pistoles...

No hem arribat a casa i ja pensem amb la costa oest, amb les fissures de Yosemite o Utah, l'esportiva a Rifle, el bloc a Hueco Tanks... el que si que tenim clar són els 11 mesos de feina que ens venen per davant per tornar a tenir vacances. Onze mesos,  temps suficient per tornar-nos a enamorar d'un tros de roca i fer el possible per encadenar-la.

Salut i Grau!

Red River Gorge - Part 1

Por fin y tras 25 horas de viage estamos en Kentucky!!!


Aun con el Jet Lack en el cuerpo nos plantamos en el motel de carretera Lil Abner, nuetro campo base en Red River Gorge.

Hoy ha sido el primer día de escalada, adaptación al medio; arenisca desplomada y con alejes de hasta 6 metrazos!!! todo un lujo..

Aquí os dejo las primeras fotos de la aventura!

Requiem por Can Roca

Últimamente escalo muy poco y hacía más de un año que no iba a la roca negra, allí di mis primeros pasos. La zona es dura y no hay vías fáciles, pero era una escuela acogedora y muy bien cuidada, siempre me encontraba como en casa. Pero se me habían acabado los deberes, y repetir vías no me motiva a no ser que sea un proyecto. Esta mañana he ido con mi hermana y lo que nos hemos encontrado me ha dolido mucho. Los caminos y pies de vía cerrados por vegetación, todo lleno de grafittis, y los mosquitos tigre que han hecho de la zona su paraiso, por culpa de gente que deja botellas cortadas para dar de beber a sus perros.
No quiero desanimar a nadie pero al ritmo que va su deterioro, en unos meses será imposible acceder y nos habremos quedado sin otra buena zona de escalada y si siguen las prohibiciones en TORRELLES y PIC DEL MARTELL, los que tenemos poco tiempo como yo para ir el día entero a escalar, nos quedaremos en casa.

Luisito

Deja el confort y aprieta

Siempre me ha gustado escalar en mi zona de confort y me ha costado hacer vías de más dificultad porque dejaba atrás mi comodidad y empeza a sufrir. Pero desde hace unos meses por culpa o gracias a Marcos (mi marido), estoy haciendo vías de 7a y 7a+ (Caracolita de Penya Senyal en Castelldefels, 2530 del sector Totxo Copón de la Penya del Moro en Begues, Kárate a muerte en Collbató en el Congost del Boixar en Montserrat, Instinto Básico y The Class en el sector Cinema del Castell de Subirats), siempre las puedo hacer y acabar, pero no las encadeno, creo que me falta pila, así que llevo un mes a muerte en el plafón, haciendo resistencia. Y por fín ayer por la tarde encadené mi primer 7a, Instinto Básico, después de darle cuatro pegues, aúnque ya la había intentado encadenar un par de meses antes y no lo había conseguido.

La sensación que he tenido ha sido de satisfacción, de alegría y de recoger los frutos a un entrenamiento. Ya he conseguido un reto, pero me quedan muchos deberes por hacer.

Mi compañera de cordada durante el tiempo que Marcos ha estado recuperándose de su lesión, ha sido Leti y este proyecto lo empecé con ella, y espero que muy pronto nos anuncie su encadene porque ya lo tiene casi conseguido. Ánimo Leti, estamos contigo.

Aquí os paso un video del primer pegue que le dí ayer a la vía y que no pude encadenar.

Escalada en El Boixar - El Congost (Montserrat-Sud)

Jose Miguel calentando en un
6b+ Intima Churri

Jordi calentando en un 6b+
Perroflautas

Ya empieza a hacer un calor insoportable y los sectores de escalada a la sombra cerca de casa no son muchos.

Dentro del Congost a pie de vía

Este sábado Jordi nos ha llevado a El Boixar que está en Montserrat sud, a un sector llamado El Congost y la verdad es que nos ha gustado mucho.

Josep en el 6a+
Ana Pérez Nieto

Jordi en el 7a
Kárate a muerte
en Collbató

La temperatura ha sido perfecta, da la sombra en la pared izquierda hasta las dos de la tarde que empieza a entrar el sol por la parte de arriba, aunque nunca llega a entrar dentro del congost porque hay un bloque gigante que hace de techo.

Las vías son muy guapas, están muy bien aseguradas, son de 20  y 30 metros y son duras, pero ya sabemos que en Montserrat no hay nada fácil.

Os pongo estas fotos para que os hagáis 

una idea.

Zona muy recomendable si tu grado es como mínimo 6b+ porque solo hay un 6a+.

Mari en el 6c+
Mackonajui

Josep 6b+
Marcos 6a+

Mari bajando del
7a Kárate a
muerte en Collbató

Aquí tenéis las reseñas. http://www.lanochedelloro.com/. Si quieres entrar, elige Montserrat y una vez dentro en el cuadro de la derecha elige ressenyes, el la barra superior elige Ecos, luego Palomera y a posterior Boixar, se te abrirá un cuadro con todas la reseñas de la zona pero de las que yo te hablo son; Congost esq, Congost dr y Congost Bimba.

  

A disfrutarlas.

Encadeno mi primer 7a "Instinto básico" Castell de Subirats

Octavo intento a la vía, concentración, todo ocurre como en una película de la que soy privilegiado espectador.

Palabras de ánimo me llegan como una brisa, empezamos con unos pasos que se resuelven con sutiles cambios de peso, intento minimizar esfuerzos buscando el equilibrio y los reposos hasta el inicio de la sección más dura.

Lo que viene es un desplome de regletas y romos, cuando supero esta zona no puedo bajar la guardia, aún no he llegado.

Al asegurarme a la cadena casi no me lo creo, lo he conseguido y me invade una sensación de euforia increíble.

Cuando nos enfrentamos a un reto que nos obliga a salir de nuestra zona de confort el miedo al fracaso nos impide progresar, romper esa barrera es lo primero que necesitamos.

Olvidarnos de todo y dejar que fluya la escalada dando el máximo sin preocuparnos de la caída serán los elementos que condicionen nuestro avance en la escalada deportiva.

La meta es la cadena y el objetivo el rotpunk. La recompensa una inmensa alegría.
Gracias a los colegas por ayudarme y animarme para que me esfuerze más cada día.


Salud.

Jose Miguel Álvarez. SEAM

Cap de setmana a Sadernes

Cap de setmana de sol, calor, núvols i xàfecs d'estiu es el part meteorològic que hem tingut aquest cap de setmana a Sadernes.

Sadernes es una escola d'escalada esportiva d'uns 20 sectors situada a la Garrotxa, a tocar amb Olot (http://goo.gl/maps/FYVr). Amb un riu al mig tens parets a banda i banda, des de plaques tombades fins a grans desploms. Un bon lloc per anar a tibar!

Fa uns 8 anys que vaig anar per primera vegada a Sadernes amb la UME, recordo que per aquella època els meus projectes eren els 6b's i aquella sortida va ser unes de les meves primeres més enllà de Montserrat

Fa 8 anys que vaig anar per primera vegada i encara no hi havia tornat a escalar allà, era suficient excusa com per anar a passar el cap de setmana amb els meus companys habituals, l'Andreu i l'Andrès. 

(Tot dos van començar també a escalar a la UME fa moooolts i  moooolts anys).

Vam arribar, muntar tenda i vam intentar buscar els sectors més desplomats per començar a tibar fins que es fa de nit. Dissabte a Pont d'en Valentí  un sector d'unes 25 vies d'uns 15 - 20 metres de 5 estrelles desde 6b fins a 8c. Diumenge a La Cúpula, potser el sector més desplomat de Sadernes, situat sobre el mateix riu i amb unes 40 vies des de 7b i 8c+.

En aquest anys les parets continuen sent les mateixes però la meva visió d'elles s'ha transformat radicalment. Espero poder continuar-hi per molts anys més!

Salut i Grau! 

Hard West - 8a+

Jo mateix a Sóm el que sóm - 7c

Una altra de Sóm el que sóm - 7c

Sóm el que sóm - 7c

Doble!

Andrés & Andreu a Via Làctia -7b+

Què bonic! Què romàntic! Vols casar-te amb mi?