LES AVENTURES DELS INFANTS ESCALADORS A VALLCEBRE

El dia 28 de setembre 2019 a les 9.30h els nostres petits escaladors van quedar pel desafiament més gran de tots els temps, l'escalada de l'Everest.... Oh, perdó m’he confós, volia dir la via ferrada de Vallcebre, la famosa Canalassa... És que s'assemblen una mica, no?

Els dies previs de preparació psicològica, preparació dels materials i classes de seguretat van ser molt útils per a tothom per fer el repte més accessible. I efectivament els nens i els grans van gaudir tant que van repetir dues vegades!

A les 13.00h ja s’havia assolit la primera aventura del dia  i vàrem baixar fins al llit del riu a fer un pícnic i recuperar forces. Encara no havíem acabat quan, com sempre, l'infatigable Pili, va organitzar una petita expedició a la recerca de fòssils al riu. Es va portar a tots els menuts, mentre els fatigats pares, només pensaven on podien fer un cafè per aguantar la resta del dia. Finalment es va decidir que l'escalada es posposava per l'endemà, però abans d’anar cap a la casa, encara va quedar temps per fer un cim  i explorar unes mines... aquí no hi ha quin pari!

Arribats a la casa- refugi Can Cadí, després d'una mica d'entrenament a la slack line, d'una expedició per trobar bolets i móres i d'un taller de marcs de fotos, finalment van començar a pensar en el sopar.

Hi havia 60 ous per fregir... Aquest era el veritable desafiament del dia pels pares-cuiners, però gràcies a una perfecta organització en cadena a la cuina industrial de la casa i l'exemplar execució del xef Pere i els seus pinches, vam aconseguir gaudir d’un deliciós sopar tots plegats.

Un últim esforç dels pares i no va ser massa difícil posar a dormir als petits escaladors, després d’una esgotadora jornada d’activitats. I així els grans van poder gaudir d’un petit moment per acabar les cerveses i també a dormir...o almenys a intentar-ho, ja que molta privacitat no hi havia!

L'endemà, la Pili ja els tenia a tots desperts i esmorzats i amb la casa perfectament recollida i neta a l’hora convinguda i ala, ara toca escalar!

Després vàrem aturar-nos a descansar i fer un pícnic al llac de Tumí i encara va quedar temps per pujar per una tartera i poder veure de prop les petjades dels dinosaures que han quedat a les roques ja que ens trobàvem al jaciment paleontològic de Tumí! Ens vam acomiadar amb un ARRIVEDERECI i fins a la propera aventura!

Com sempre el petits i els grans es van quedar amb la sensació d'haver passat dos dies excepcionals fent moltes coses divertides i emocionants amb bon ambient i bona companyia!

LA FACU: UNA PETITA AVENTURA PER ALS PETITS

El passat 1 de desembre 2019 , els nostres petits escaladors van afrontar un nou repte d’escalada.
Aquesta vegada van quedar tranquil·lament a les 9.30 a La Facu, una muntanyeta al costat del poble de Canyelles. L'única en arribar tard va ser la Pili amb l'excusa que li havien tallat la carretera...sort que hi havia testimonis amb ella, si no haguéssim pensat que havia anat de festa la nit abans!

Després d'una caminada curteta però amb pedres i bastant empinada, van arribar al lloc d'escalada, el van mirar i van pensar "això està xupat"Sense més preàmbuls en Peter va muntar les tres vies: dues pels petits i una per a les mares que, després del curset, estan fetes unes expertes i no hi ha qui les pari a elles tampoc.

Un darrera l'altre van pujar a dalt. Una, dues, tres vegades sense parar, sense respirar! La veritat era que les vies tampoc eren tan faciletes com semblava al principi, però bé, cadascú va fer el que va poder, algú amb por i altres sense, però tothom esforçant-se i gaudint al màxim, que és l'important.

Al final de tot, quan ja estaven a puntet de desmuntar el campament, la petita gran Ariadna, amb només tres anyets, va fer la seva primera pujada, quina passada, sense por i amb tota la seva petita gran força, pujant i pujant. En baixar no n'hi va tenir prou i va voler pujar una altra vegada... Aquesta noia és una verdadera promesa de l'escalada!

La matinada va passar en un plis, les panxes ja feien remolins, s'havia de baixar ràpidament per trobar alguna cosa per menjar. Sort que no va ser molt difícil aguantar perquè era el cumple de la Gener i... sorpresa: el Sergi havia fet un pa de pessic boníssim per tothom. Felicitats Gener! Moltes gràcies Sergi!ç

En baixar al poble es van trobar la fira de Nadal de Canyelles, quina festa! Es van unir a les taules dels veïns del poble amb entrepans, patates i les immancables cerveses pels adults.

Després del dinar, els més cansats i els que tenien coses molt importants per fer, van tornar a les seves cases. Només un grupet d'irreductibles va aguantar la festa una mica més i, si no hagués estat pels avorrits dels seus pares, haurien aguantat més i més i més i més....