sábado, 24 de noviembre de 2012

Red River Gorge - Crònica final

American adventure!

Després de volar 12h amb el Toni i la Ela, per fì trepitgem terra ferme, lloguem un cotxe i posem rumb cap al nostre destí final. Ens esperaven 1200km de carretera. Dotze hores més de pipes, hot dog's i Red bull's per que no es tanquessin els ulls. Què on anàvem  Dons a escalar! on si no? Acabàvem d'arribar a l'aeroport de Nova York i conduïm cap a la zona d'esportiva més de moda a Nord Amèrica, Red River Gorge a l'estat de Kentucky.

Després de masses hores de viatge arribarem al nostre petit camp base, un motel de carretera que seria casa nostra durant el mes d'octubre. Era com estar dins de la típica peli americana.Toca descansar, per començar a tibar al dia següent. Quines ganes!

Comença la escalada, comença descobrir Red River i trobar les seves millors línies   La majoria de sectors els tenim a uns 20 km de casa. Són parets desplomades d'uns 25 metres de gres vermellos on tècnica es basa exclusivament en tirar a munt sense pensar-s'ho gaire i pregar per no caure ja que la galeta acostuma a ser considerable.

De camí de tornada fem obligatòria la parada al Miguel's Pizza. Antiga gelateria convertida en pizzeria-bar-camping-refugi en definitiva, el lloc on estava tota la moguda de RRG.

Allà coincidim amb un grup de Barcelona i ens permet coneixer a molts altres d'arreu del món. Recordo amb especial afecte al Tom un fuster alemany que vivia a un molí sense aigua ni llum, a la Ina una noia que havia decidit que casa seva seria on ella fos i per això portava un munt de temps viatjant, al François un fotògraf del Quevec que recentment s'havia anat a viure a Nova York amb la seva parella i a un nord- koreà, Juan Chong (o així li deia jo) que cuinava de mort. Cadascú amb la seva particular forma de veure la vida però tots amb la mateixa passió.

Durant aquest mes ens dediquem exclusivament a dormir, menjar i escalar a tots els sectors possibles. Personalment provo de no fer més de tres de repeticions a les vies per intentar escalar el màxim número, sóc com un nen petit que vol pujar-se a tot arreu.

Després d'aquest vint dies d'escalada aconsegueixo encadenar una trentena de rutes:

Sector Motherlode:
  • Hoof Maker - 7c+ (3r Go)
  • Skinboat - 7c+ (3r Go)
  • Resurrection - 7b+ (2n Go)
  • The Low Easy One - 7b (Flash)
  • Ale 8 one - 7b (2nd Go)
  • The Verdict - 7b (A vista)
  • Burlier's Bane - 7a+ (Flash)
  • Chainsaw massacre - 7a+ (2nd Go)
  • Kick me in the Jimmy - 7a+ (A vista)
  • Sam Krieg Will Bolt Anything - 7a (A vista)
  • Trust in Jesus - 6c (Flash)
Sector Drive-By:
  • Check your grip - 7a+ (Flash)
  • NoName - 7a+ (Flash)
  • Primus Noctum - 7a+ 
  • Breakfast Burrito - 6b (Flash)
  • Make a wish - 6a (Flash)


Sector Bob Marley:
  • Blood Bath 7c - (3r Go)
  • Where's the beef? - 7b+ (Flash)
  • Bettavul Pipeline - 7a+ (Flash)
  • Tacit - 7a+ (A vista)
Sector Solar Collector:
  • SupaFly - 7a+ (Flash)
  • Budda Hole - 7a (Flash)
  • Super Pinch - 6b (Flash)
  • Sector Purgatory:
  • Special Boy - 6c+ (A vista)
  • Believer - 6c (Flash)
Sector Shady Grove:
  • Far From God 7b - (Flash)
  • Which is which? - 6c+ (A vista)
  • Girls Gone Wild... WOO! - 6b (A vista)
A aquest estat nord-americà injustament conegut pel pollastre fregit es va congregar l'essència de la premsa rosa de la escalada. Cada dia et creuaves amb tot de gent famosa, escaladors i escaladores que eren noticia dia si dia també. Vaig tenir el plaer de coincidir amb la Courney Sanders i amb el seu marit el Daniel Woods qui va encadenar, l'Ashima, una nena amb 11 anys i 140cm  que va encadenar un 8b+ a vista i dos 8c+'s Lucifer i Southern Smoke, la Nina Caprez i la seva parella Cedric Lachard que a la 1a setmana ja va encadenar dos 9a's, Pure Imagination i Golden Ticket, l'equip frances de competició amb la campiona del mon de bloc, Melissa Le Nevé...  

Però la sorpresa vindria al final, l'últim en arribar va ser el tot poderós Adam Ondra qui tornava de Noruega d'haver encadenat el primer 9b+ mundial, Change, per realitzar el primer 9a+ a flash Southern Smoke Direct, que va decotar a 9a, encara que tampoc ningú ho havia aconseguit fins ara. Va escalar dos 9a a vista, Pure Imagination i Golden Ticket i els va deixar de 8c+. 

Amb només 19 anys aquest noi no deixa de trencar els límits de la dificultat. La veritat és que en pocs esports pots compartir terreny amb la èlit i veure'ls lluitar de tant aprop per aprendre d'ells. Realment aquesta gent no volen ser rockstars sino grans esportistes que transmeten un gran sentiment d'humilitat i respecte pels altres i per l'entorn que els hi envolta. Al cap i a la fi abans de ser escalador s'ha de ser persona.

Després de gairebé un mes de escalar-menjar-escalar-dormir-escalar... tocava dir a deu a aquesta magnífica zona i a la seva acollidora gent per tornar a la realitat. Encara que abans fariem una darrera parada. Deixàvem enrere el tranquil vall per endinsar-nos de ple en una de les majors ciutats del món, New York City. Uns dies fent el turista per admirar els gratacels i fer algunes compres d'última hora abans de tornar tranquil·lament a casa, o això pensàvem...

Encara quedava una aventura americana per viures, l'huracà Sandy tenia prevista la seva arribada el dia que marxàvem! El nostre vol estava cancel·lat! Per sort la companyia ens va poder canviar el vol per sortir amb l'anterior. Tornem a casa...

Aquest viatge m'ha ensenyat més del que m'esperava. A més d'escalar moltíssim i disfrutar de la gent, he après a diferenciar el pollastre amb i sense anabolitzants, a que a més colors tinguin els cereals millor es l'esmorzar, que hi ha cotxes més grans que casa meva i que segons la llei d'allà és més perillós obrir una cervesa en públic que anar al Mc Donald's amb dos pistoles...

No hem arribat a casa i ja pensem amb la costa oest, amb les fissures de Yosemite o Utah, l'esportiva a Rifle, el bloc a Hueco Tanks... el que si que tenim clar són els 11 mesos de feina que ens venen per davant per tornar a tenir vacances. Onze mesos,  temps suficient per tornar-nos a enamorar d'un tros de roca i fer el possible per encadenar-la.

Salut i Grau!