martes, 23 de agosto de 2011

Il paradiso dell'arrampicata

Ha arribat el dia de marxar cap a Cortina d'Ampezzo, pel devant moltes hores de cotxe, però es compensa amb les ganes de veure per primera vegada les parets dolomítiques que envolten el poble.
Ja fa temps que teniem la mirada fixada en aquests indrets, molta gent ens havia parlat de les possibilitats que ofereixen les Dolomites, nosaltres hem arribat amb la intenció de fer una miqueta de tot: caminar pels boscos, fer alguna ferrada, viure l'història pasejant per les trinxeres de la Gran Guerra, però sobretot escalar.


Portem ressenyes d'internet, però deseguida ens adonem que millor adquirir una guia d'escalada local i comprem un llibre del Mauro Bernardi, error fatal, ja no farem res més que escalar.

Vam començar per una via facileta  " Delle Guide " al gruppo de le Cinque Torri (2.361m) via de 132m de IV+, només equipades les reunions i de tant en tant algun pitó.
Al dia següent vam fer un parell de vies més per disfrutar la via " Miriam " i la " Torre Inglese " també al grup de le Cinque Torri: 187 m V i 52 m IV.


La següent va ser la via " Dei Proiettili " al gruppo di Fànis (2.500m) via de 191m de V, via a equipar que acaba a les trinxeres de la primera guerra mundial, s'ha d'anar amb molta atenció per no perdres.

Li tocà el torn a la via " Dibona " també al grup di Fànis, via de 300m de V+ com la majoria de les vies ens recomanen NDA(normale dotazione alpinistica) traduit vol dir;  porta de tot per si de cas (friends, tascons,...), al penúltim llarg un diedre de V que estava obrint jo, de sobte trons, llamps i llampecs des de sota sento cridar la Mari : "date prisa que se nos viene encima",

l'últim llarg la Mari molt concentrada per arribar a d'alt lo abans possible, quan arribem al cim tot el cel negre i tronant, vam tenir sort i ens va a començar a ploure a la baixada, quina sort!


La prova definitiva va arribar el dia 23 d'agost quan vam fer la via " Spigolo Jori " de la Punta Fiames al gruppo del Pomagagnon (2.240m)  via de uns 640 m de V. 
Via molt exigent tècnica i físicament l'aproximació requereix unes 2 hores carregats amb material i la via nosaltres vam estar unes 8 hores, el descens 2 hores més.

Com a la resta de vies calia portar NDA més un friend del 4. Jo vaig acabar reventat no sentia els dits dels peus, les graduacions no tenen res a veure amb el que estem acostumats (IV+ extraplomat ?? ).
Quan vam arribar al cim, moltíssima satisfacció d'acabar una via tan estética i dura.


Marcos











1 comentario:

  1. Un consejo-recomendación, los grados de las vías en los Alpes son muy diferentes a lo que estamos acostumbrados aquí y las vías son muy perdedoras, tienes que tener muy claro por donde discurren porque es muy facil equivocarse o meterse en otra vía.
    Eso sí, son muy recomendables,sobre todo por las vistas que son espectaculares.

    ResponderEliminar